Internet és una font d'informació alternativa als països sota règims autocràtics. Canvi ·- La comunitat de 'bloggers' del Pròxim Orient fan causa comuna per impulsar les reformes revolució · El nombre de diaris 'on line' arreu del món s'ha disparat i està creixent al món àrab (publicado en el Avui, oct 05) Estudiant de farmàcia a Riad, de 21 anys, Ahmed va començar a escriure Saudi Jeans l'any passat com una via per expressar opinions i sentiments, però aviat es va trobar parlant sobre política i qüestions socials en un dels països que encapçala el rànquing de censura a Internet amb 400.000 pàgines bloquejades de contingut sexual, polític i religiós. "Internet havia de ser una revolució al Pròxim Orient, on no tenim llibertat d'expressió. Aquesta era la promesa, però a causa de diferents factors no va passar. Els blogs poden fer que el somni sigui realitat", escriu a l'AVUI.
Ahmed és un dels membres de la comunitat creixent de bloggers del Pròxim Orient, molt activa a Egipte, Bahrain, Jordània, el Líban, Kuwait i l'Iraq. Si ell es va inspirar en els blogs kuwaitians, molts altres ho van fer en l'allau de webs personals que van sorgir a l'Iraq després de la caiguda de Saddam Hussein i, especialment, des que el setembre del 2002, Salam Pax, el pseudònim d'un arquitecte iraquià de 29 anys, va començar a explicar on line la vida quotidiana a Bagdad a Where is Raed? (On és Raed?). "Jo tenia moltes coses a dir i em sentia a punt d'explotar, i vaig enviar un mail a un blogger iraquià, i ell em va dir: per què no n'escrius un? I així vaig començar", recorda Big Pharaoh, un blogger egipci de 26 anys, parlant en un cèntric restaurant del Caire.
A l'abast de tothom
No va ser difícil. La tecnologia blog està a l'abast de tothom que tingui accés a la xarxa i és gratuïta. El nombre de bitàcoles on line arreu del món s'està doblant cada cinc mesos, segons Technorati, que ja en segueix la pista a més de 19 milions. Un nou blog es crea cada segon en algun lloc del planeta. És a dir, 70.000 al dia. I molts els escriuen menors de 30 anys. Les instruccions que va difondre el 2001 un iranià emigrat al Canadà, Hossein Derakhshan, per crear un blog en farsi van revolucionar el món d'Internet a l'Iran i avui es calcula que 75.000 dels cinc milions d'usuaris d'Internet del país n'escriuen un. En el món àrab s'han començat a superar les dificultats tècniques vinculades a la llengua, i per als països on la censura mana, algunes organitzacions, com Egybloggers n'ha comptabilitzat 390 només a Egipte, el 20,5% dels quals, polítics. Iraq Blog Count en té llistats 170 a l'Iraq, on escriuen també els soldats nord-americans. Les seves posicions varien des del suport total a la invasió fins a les crides a la jihad contra els Estats Units. Si Baghdad Burning (Bagdad en flames), escrit per una jove programadora sota el pseudònim de Riverbend, és una crítica incisiva contra l'ocupació, Iraq The Model, el blog de dos germans dentistes, Omar i Mohammad Fadhil, parla d'alliberament. "L'economia i la política han progressat més ràpidament a l'Iraq que a cap altre país de la regió, però a la gent només li arriben les històries de violència. No intento pintar una imatge de color de rosa, però sí que vull oferir una imatge equilibrada del que passa aquí", explica per mail Omar.
Tot i que segurament tenen poc en comú, els bloggers àrabs estan fent causa comuna per impulsar les reformes en els seus països i en el conjunt de la regió. A Egipte, Alaa i Manal, una jove parella de 23 anys, han contribuït aquest any a organitzar manifestacions en contra del règim de Hosni Mubàrak anunciant-ne en el seu blog la convocatòria i penjant mapes per guiar la gent. L'autor de Sandmonkey, un altre blogger del país, participa a Itharak, un lloc web obert fa poc per promoure el vot en contra del governant Partit Nacional Democràtic (PND) a les legislatives de novembre. Els bloggers de Bahrain es van unir fa uns mesos per protestar contra la detenció de tres moderadors del fòrum Bahrain Online, que també usava l'oposició.
Arma de doble tall
Els blogs són una arma de doble tall, perquè permeten als lectors accedir a informació amagada i, com que són interactius, abocar-hi opinions, a vegades hostils a les de l'autor. "Al Pròxim Orient la majoria dels surfistes hi busquen materials censurats, restringits o prohibits, des de llibres, articles polítics, art i mitjans de comunicació a material per a adults, que sovint no es poden trobar per cap altra via", explica Haitham Sabbah, un prolífic i veterà blogger jordà d'origen palestí resident a Bahrain, que té una mitjana mensual de mig milió d'entrades procedents de 40.000 visitants en els quatre blogs que escriu. Sandmonkey en té unes 1.000 al dia, i Iraq The Model, prop de 4.000. Amb tot, gran part dels lectors dels blogs àrabs escrits en anglès -o en francès al Magrib- vénen de fora, sobretot dels EUA, seguits d'Europa. "L'atenció mundial està centrada en el Pròxim Orient i la gent vol saber què en pensem nosaltres del que passa", subratlla Big Pharaoh, que calcula que només un 5% dels seus visitants són egipcis. Sandmonkey escriu en anglès perquè és "una llengua universal" amb què tothom el pot entendre. Omar creu que Internet pot ser un pont entre cultures i Haitham espera que el seu blog ajudi a entendre millor "que no som tan dolents com el mitjans occidentals ens han pintat durant dècades".
Els blogs estan fent trontollar els fonaments dels mitjans de comunicació tradicionals perquè són una font d'informació alternativa i transmeten una visió diferent de les coses, a través d'un llenguatge directe, sovint àcid i carregat d'humor. Baghdad Burning ofereix un reportatge emotiu i ple de detalls del dia a dia a l'Iraq. Mis Mabrouk, des del Caire, explica en una mena de dietari sarcàstic a Suzanne Mubàrak tot el que passa al país. Farooha, a Riad, aborda la guerra de sexes amb desinhibició i Syria Exposed fa mofa del règim de Baixar al-Assad.
Però si hi ha una cosa que distingeix els blogs àrabs dels occidentals, és que dir segons què aquí pot causar molts problemes. La Xina encapçala el rànquing de censura d'RSF, seguida per diversos països de la regió. Bloggers i periodistes on line han estat detinguts a Síria, Bahrain, Tunísia i l'Iran, que va batre el rècord aquest any amb 20 bloggers empresonats en deu mesos. Mojtaba Saminejad està en vaga de fam en una presó als afores de Teheran, on compleix des del febrer una condemna de dos anys per haver escrit sobre la detenció d'altres companys. A Tunísia, on la família de Zine el-Abidine Ben Ali té el monopoli d'Internet, el Zouhair Yahyaoui, editor de TUNeZINE, mort el març passat als 36 anys, va passar un any a presó per penjar a la seva web notícies "falses". La censura és ràpida al país, com ha comprovat la iniciativa opositora on line Ben Ali, Fock!, bloquejada 18 hores després de posar-se en marxa. Egipte no se n'escapa: un conegut periodista va ser condemnat el 2001 per penjar al seu web personal un poema crític escrit amb un llenguatge explícitament sexual.
Amenaça de detenció
No sorprèn, doncs, que molts bloggers utilitzin pseudònims i només hagin dit què fan en la intimitat del seu ordinador a un cercle reduït d'amistats. Sandmonkey, que només revela en el seu blog que és mascle, gèminis i viu al Caire, diu que no vol perjudicar la seva família. "En una regió com aquesta, mai saps per quin motiu t'arrestaran", coincideix Ahmed. Haitham, que fa públic qui és, creu que la identitat és clau per establir la credibilitat i que l'anonimat només s'hauria de conservar en casos de seguretat personal. "No sóc ni un enemic de la meva societat ni un missioner", subratlla.
Potser perquè encara és petita, en la blogosfera àrab impera una atmosfera de camaraderia. Molts bloggers han començat a escriure animats per d'altres, alguns s'han conegut i han fet amistat, i altres, com a Jordània, es reuneixen regularment. Ahmed i la seva amiga Farah, de Farooha, estan començant a crear la comunitat saudita de bloggers i Haitham treballa per fer-ho a escala regional.
Si hi ha alguna cosa en què coincideixen tots és que bloguejar és una activitat absorbent i altament addictiva. Haitham, el més productiu, treballa vuit hores, en blogueja deu i en dorm quatre. Omar escriu des de casa abans d'anar a la clínica, però quan no tenia connexió ho feia des dels cibercafès. Big Pharaoh diu que ja no concep la seva vida sense el blog i Ahmed, que llegeix 15 webs de notícies i 200 blogs al dia, ha de desconnectar de tant en tant per carregar les piles i poder estudiar. "Els nostres països necessiten reformes desesperadament, i nosaltres volem fer-les realitat. Els bloggers àrabs afrontem la censura, l'arrest i altres problemes, però res ens aturarà", tecleja des del seu ordinador a Riad.
(Foto AFP. Ahmed al Omran, octubre 2006, cuando ya había revelado su identidad)
1 comentario:
Problemes d'enorme aquí. Estic molt satisfet amb companys del seu article. Moltes gràcies i cap endavant per tocar. Serà tan amable de enviar-me un correu?
Publicar un comentario